/ català

De l’educació popular (1917)
Anatoli Lunac’arskij

Ciutadans de Rússia!
Amb la insurrecció del 7 de novembre les masses treballadores han aconseguir per primera vegada el poder real. El Congrés Panrús dels Soviets ha transferit temporalment aquest poder tant al seu Comitè Executiu com al Consell de Comissaris del Poble. Per la voluntat del poble revolucionari, he estat nomenat comissari del poble d’educació. L’obra de guiar en general l’educació popular, en la mesura que reste en el govern central, es confia, fins a la reunió de l’Assemblea Constituent, a una Comissió d’Educació Popular, de la qual és president i executiu el Comissari del Poble. +

català | | Comments closed

L’ordre domina a Berlin
Rosa Luxemburg

«L’ordre domina a Varsòvia», participava el ministre Sebastiani el gener del 1831 a la Cambra de París, quan la soldadesca de Paskevic’, després del fructífer assalt als suburbis de Praha, envaïa la capital polonesa i començava la llur feina de botxí dels alçats. +

català | | Comments closed

El comunisme i els serveis públics
Paul Lafargue

En aquest moment hom prova de fabricar un comunisme per l’ús dels burgesos: és ben modest; s’acontenta amb la transformació de certes indústries en serveis públics; per damunt de tot és poc compromès; al contrari, aplegarà un bon nombre de burgesos. +

català | | Comments closed

Estat i contrarevolució (1939)
Karl Korsch

I

Més que cap altre període anterior de la història recent, no és el nostre temps un temps de revolució, sinó de contrarevolució. Això és igualment cert tant si definim aquest concepte relativament nou de les ciències socials com a reacció conscient contra un procés revolucionari previ, o si l’entenem, juntament amb alguns italians del pasta recent i els llurs precursors de la França de post-guerra com essencialment «una contrarevolució preventiva». Es tracta d’una reacció d’una classe capitalista unida contra tot allò que resta avui del primer gran aixecament del proletariat en l’Europa desgarrada per la guerra, que tingué el seu punt àlgid en la revolució russa d’octubre del 1917. A més inclou una sèrie de mesures «preventives» de la minoria dominant contra aquests nous perills revolucionaris, com els que s’han declarat a plena llum en els esdeveniments més recents de França i d’Espanya i com els que poden tindre lloc sota les condicions presents de qualsevol part d’Europa en general, bé siga la «roja» Rússia soviètica o la Italia feixista, l’Alemanya nazi o qualsevol dels antics països «democràtics». +

català | | Comments closed

El partit comunista (1920)
Antonio Gramsci

El moviment proletari, en la seua fase actual, tendeix a realitzar una revolució en l’organització de les coses materials i de les forces físiques; els seus trets característics no poden ésser els sentiments i les passions difusos en la massa i que sotmeten la voluntat de la massa; els trets característics de la revolució proletari sols poden cercar-se en el partit de la classe obrera, en el partit comunista, que existeix i s’hi desenvolupa en tant que és l’organització disciplinada per la voluntat de fundar un estat, per la voluntat de donar una sistematizació proletària a l’ordenament de les forces físiques existents i de posar les bases de la llibertat popular. +

català | Comments closed