Qüestions i polèmica
Josep Rovira

I. La interpretació Socialista del catalanisme

El catalanisme no és una tendència política. És la interpretació d’una voluntat de reconeixement de la personalitat nacional. El catalanisme ha d’ésser l’expressió d’una necessitat de llibertat.

El treballador que a Catalunya és anticatalanista, és un inconscient reaccionari. El treballador que a la resta de la península és anticatalanista no fa res més que expressar inconscientment l’imperialisme de la seva pròpia burgesia.

El separatisme, a més d’ésser políticament antirealista, és una reacció de complex d’inferioritat col·lectiva en relació a la incomprensió peninsular.

* * *

El catalanisme és l’expressió popular que interpreta un dels problemes bàsics de la revolució democràtica peninsular. Els treballadors de Catalunya i de tota la península que tenien i tenen el deure d’impulsar a fons la revolució democràtica, han abandonat a la burgesia el plet nacionalista per incomprensió i per regust d’educació reaccionària.

* * *

Si molts obrers veuen amb recel el catalanisme, és perquè la burgesia de casa nostra l’ha fet servir d’escambell per a mobilitzar el poble.

La culpa és dels propis obrers que no han sabut interpretar aquesta voluntat popular i no l’han confosa dintre llurs propis interessos de classe.

* * *

El renaixement del catalanisme polític concorda amb el de l’expansió industrial de casa nostra i li fa de bandera per a servir la seva missió històrica peninsular. La burgesia catalana, excessivament reaccionària, a la vegada que sacrificà la revolució democràtica industrial peninsular, adulterà el catalanisme que la interpretava i el féu resclosit i ranci. El 14 d’abril el catalanisme torna al carrer a l’hora d’interpretar una idea de llibertat i es popularitza. Ara, en entroncar amb el socialisme, ha de reprendre el sentit dinàmic, intervencionista, que refaci el seu rol d’alliberador dels pobles peninsulars. El plet català és un plet social i no de tendència política. Les formes polítiques són simplement la manera d’expressar-ho.

Sols poden resoldre’l els treballadors perquè no pot espantar-los cap idea de llibertat. La burgesia és catalanista fins que arriba el moment que les necessitats de sobirania s’enfronten amb l’oportunisme dels seus interessos; aleshores recorre a l’auxili de l’Estat central al qual anomenava abans pomposament «Estat opressor».

La burgesia és catalanista en la forma, en les coses de superestructura social, però no ho és en el fons de la qüestió.

* * *

S’enganyen els socialistes catalans que creuen en les possibilitats d’aplicació del dret d’autodeterminació defensats pels partits que no siguin autènticament organisme dels treballadors. I s’enganyen fins i tot aquests partits exclusivament nacionalistes que amb bona fe creuen poder-lo defensar. Només el socialisme és, en la seva essència, una forma de relació econòmica i política que fa impossible les contradiccions que fan vacil·lar els propis nacionalistes a l’hora de realitzar l’aplicació d’aquell principi.

* * *

El catalanisme no pot ésser una idea reaccionària ni conservadora tal com l’interpreta la burgesia i com el malentenen a la resta de la península. Tot el seu procés és de superació i de renaixement. El setanta-cinc per cent dels beneficis liberals i de les concepcions progressives econòmiques i polítiques de tota la península han entrat per Catalunya i s’han gestat a casa nostra. Les dues grans revolucions, la francesa i la russa, han entrat per Catalunya. Les formes orgàniques republicanes i les obreres han nascut a Catalunya.

* * *

La demagògia ha presentat la idea de la llibertat a Catalunya com la panacea de totes les injustícies socials. No ens deixem enganyar. A Catalunya, com arreu, els treballadors són treballadors i els capitalistes, capitalistes, encara que tots dos siguin catalans i catalanistes.

¿És que heu vist algun cop que el patró, pel sol fet d’ésser catalanista, us eviti de lluitar per les vostres condicions de vida i deixi de sentir-se patró? ¿És que heu vist cap hisendat que pel sol fet d’ésser catalanista us rebaixi l’arrendament o us dispensi de pagar-li les parts?

Article sense signar publicat a «Endavant», n. 1, febrer del 1945.

document-page http://www.marxists.org/catala/autors/rovira/1945/02/interpretacio.htm

[email_link]
[print_link]

català | | permalink. | Trackback URL.