Sitesize

Joan Vila-Puig y Elvira Pujol Masip
www.sitesize.net

Sitesize és una plataforma creada per Joan Vila-Puig i Elvira Pujol Masip el 2002, que proposa i desenvolupa projectes col·laboratius de naturalesa diversa, els quals tenen com a vincle comú el fet d’aprofundir en aquelles tensions econòmiques, geogràfiques i identitàries que afecten els nous espais urbans contemporanis. A aquest efecte, Sitesize ha centrat la seva tasca en la regió metropolitana de Barcelona, un camp d’estudi especialment dens, en què proliferen les problemàtiques derivades de la indefinició productiva, de la reconstrucció cartogràfica permanent i de certes suplantacions que traumatitzen la mateixa memòria social del territori. En aquest sentit, les accions que Sitesize promou utilitzen una metodologia d’interlocució immediata, basada en la visualitat, en la representació territorial i en el desenvolupament d’elements de cohesió comunitària. Així, a través del que és propositiu, es reforcen les pràctiques de producció cultural autònoma que es despleguen en un espai social concret, i es contribueix, d’aquesta manera, a conformar, identificar i transformar tant les dinàmiques d’acció com els llocs on es produeixen.

A causa de la varietat de registres i d’escales de les seves propostes, el treball de Sitesize s’articula a partir de diverses línies d’actuació que d’alguna manera exploren paradoxes urbanes de diversa naturalesa i que exigeixen, per tant, estratègies d’interpel·lació també variades. En primer lloc, hi trobem tot un seguit de propostes que indaguen de manera crítica en els mecanismes de construcció d’alguns estereotips identitaris, que de vegades amaguen imaginaris col·lectius que romanen ocults o representacions alternatives relegades a la invisibilitat. En aquest sentit, cal destacar quatre projectes que plantegen, cadascun a la seva manera, una reconsideració de les formes a partir de les quals es configuren les narracions ciutadanes. Poble9, transformació local (2003) va ser un treball de seguiment i de documentació audiovisual de les transformacions del barri barceloní del Poblenou que compilava els testimonis de persones, col·lectius i actors socials implicats en els diversos processos de canvi que va patir aquesta zona urbana. En aquesta mateixa línia també es pot situar el projecte expositiu VALLS-T (2003), que reflexionava sobre la identitat territorial de la ciutat de Valls (Tarragona) des d’un punt de vista turístic, a partir de les seves peculiaritats morfològiques, els seus valors culturals i els seus ressorts econòmics. Riu Ripoll (2002-03) es va articular com una proposta doble (un lloc web –www.riuripoll.net– i un taller –TAO RIU RIPOLL– Sabadell, Oficina temporalment autònoma) que plantejava, igual com els anteriors treballs, un exercici de representació, una “auditoria referencial” –segons Sitesize- de l’espai del riu Ripoll al seu pas per la ciutat de Sabadell (Barcelona). Finalment, en aquesta mateixa línia d’anàlisi, trobem Pasaje Chile_Calle Barcelona. Imaginarios cruzados (2007-2008), un projecte que abordava els processos de recuperació de la memòria social per part dels relats oficials –tant a Barcelona com a Santiago de Xile–, que no només es caracteritzen per obviar l’aportació dels individus, sinó que, a més, utilitzen estratègies d’imposició sospitosament similars.

Les propostes que es plantegen com a accions col·laboratives representen una altra línia en la trajectòria de Sitesize. Fonamenten el seu desenvolupament a partir de processos intensos de diàleg, d’aprenentatge comú i d’interpel·lació col·lectiva. Un dels treballs més significatius en aquest sentit és, potser, S.I.T. Manresa (2005), un servei d’interpretació, d’investigació i de difusió territorial sobre el creixement i l’expansió urbana de la ciutat de Manresa (Barcelona), que tenia com a objectiu elaborar un àmbit de documentació/difusió ampli tant de la narració territorial de la ciutat com del seu rol respecte dels municipis del voltant. En aquesta línia també es pot situar REGIÓN_metropolitana_CULTURA_comunitaria (2006), un projecte que investigava les formes de definició de l’espai social metropolità a partir de les propostes llançades per diferents comunitats locals, que s’oferien com a alternativa a la desterritorialització dels imaginaris regionals i, al mateix temps, com a paradigma d’uns valors culturals de cohesió. Per acabar, convé remarcar el taller Ciutat Cooperativa (2004), que pretenia revitalitzar l’experiència col·lectiva de la ciutat mitjançant una reconsideració de la potència simbòlica de determinats espais urbans, del reconeixement tant dels protagonistes locals i quotidians com dels ciutadans cèlebres que ja no són entre nosaltres.

En aquest sentit, la participació de Sitesize en el projecte La comunitat inconfessable, pretén revisitar tots els projectes a què hem al·ludit anteriorment, ampliant-los amb propostes pensades específicament per a aquest context i reordenant-los a partir de dos nuclis temàtics diferents: un que s’agrupa sota el títol Narracions metropolitanes, i un altre anomenat Aula permanent. Podríem definir les Narracions metropolitanes com un apropament a les formes de creació de participació cultural que contribueixen a definir l’espai metropolità. Aquesta àrea conceptual reuneix, per tant, tot un seguit de treballs que giren al voltant de les nocions de “territori” i de “comunitat” i que tenen per objectiu proposar noves geografies basades en formes col·lectives de pensament i d’acció. Amb aquest finalitat, es presenten quatre propostes diferents: La porta de l’infern, una investigació inèdita que explora la contraposició que es produeix en certs espais urbans entre dinàmiques d’ús i dinàmiques de vida, i que centra l’anàlisi a la zona de Barberà del Vallès, a la perifèria industrial de Barcelona; S.I.T. Manresa, que recull les accions de difusió/construcció de l’arxiu del projecte a l’espai públic de la ciutat, i que recupera, així, l’espai públic com a lloc de debat sobre les transformacions urbanes de Manresa, prenent en consideració, especialment, les capacitats de les comunitats locals per produir continguts culturals; Un conservador de las cosas que se tiran, relat al voltant de la biografia de l’artista autodidacte Manuel Sánchez, que no només personifica l’imaginari del riu Ripoll al seu pas per la ciutat barcelonina de Sabadell, sinó que també constitueix una mena de model exemplar de l’experiència d’allò territorial en pròpia pell i, finalment, un lloc web que vol convertir-se en un contenidor de narracions metropolitanes autònomes.

En un altre espai semàntic diferent, encara que complementari, hi trobem Aula permanent, un àmbit de treball inspirat en les pedagogies llibertàries, que es defineix com una comunitat d’aprenentatge organitzada al voltant de la relectura i de la recomposició de les pràctiques de les escoles racionalistes, dels sindicats i dels ateneus llibertaris a Catalunya. El sentit col·lectiu dels valors pedagògics permet enllaçar aquí la construcció comunitària i el territori mitjançant una base pedagògica. D’aquesta manera, la pedagogia es converteix en acció i en pràctica política, ja que qualsevol activitat adquireix, en si mateixa, un component d’aprenentatge ineludible. Els tres projectes que formen Aula permanent són una acció de ressignificació i d’escriptura dins de Campanya contra el Quart Cinturó, que reconsidera l’acció col·lectiva com a posicionament crític i com a implicació personal en la definició del territori al mateix temps; una invitació als interlocutors que participaren en les jornades de Repensar Barcelona per tal que assignin un nou nom, reinterpretin i repensin conceptes com ara poder, espai públic, assemblea o ecologia urbana, que han estat buidats de contingut; finalment, un Quadern pedagògic, publicació que pretén reescriure la construcció social autònoma a partir dels processos de l’avantguarda pedagògica a Catalunya.

[email_link]
[print_link]