Vogadors Logo
Casa Collage, Girona Casa a Bunyola, Mallorca Llar d'infants a Pratdip, Tarragona Casa per a tres germanes, Múrcia La Seca, Barcelona Can Ribas, Palma Piscina, vestidors i sala esportiva a Jesús, Tortosa Institut Josep Sureda i Blanes, Palma Escola d'art i disseny a Amposta, Tarragona

Aina Bigorra

Què entens tu per “common ground”? (Què valores com irrenunciable en arquitectura?)

206,46km

Quan deixes les Balears rere la cua de l’avió que avança en direcció Barcelona deixes per sempre l’empremta de la primera de les línies que dibuixaran el teu futur. El teu futur, que a partir d’ara es podrà mesurar a base de bitllets i maletes facturades. De projectes dibuixats a l’antesala de la porta d’embarcament.

Entre l’aeroport del Prat i el de Son Sant Joan s’aixequen invisibles les bases, les arrels i els llocs comuns entre l’arquitectura que es fa a Catalunya i la que es fa a les Balears. Allà, més que a cap altre lloc, és on succeeix l’arquitectura que es presenta en aquesta mostra. Els nostres terrenys comuns (common ground #1) són els 206,46Km que ens separen. Les 5hores i 22minuts de vaixell i els 25 minuts d’avió.

Els que sortim de la nostra illa i aterrem a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona ho fem sempre mantenint l’empremta de la primera petjada a l’altra banda del Mediterrani, prop de casa. I estudiem projectant la manera de viure a Balears estant a Barcelona i de seguir a Barcelona mentre estiueges a casa.

L’aigua que ens separa i que ara ens ofega ens manté units amb un lligam que fa gust a salnitre i posidònia. Bona part dels projectes que aquí es presenten es van fer vogant per aire o per mar -segons susceptibilitat de l’individu al mareig-, i ara, quan la majoria remen sense tenir molt clar a quin port els hi deixarà la barca, alguns altres ja s’han acostumat a les onades i a la mala mar, a les turbulències i als retards per arribada tardana de l’avió.

Però no ens enganyem, aquí, prop de la costa, també sabem que el mar en calma no és un miratge, és allò que succeeix després de la tempesta, i aquest, l’optimisme, podria esdevenir l’altre nostre valor irrenunciable (common ground #2).



One Comment

"Qui avança creant quelcom nou, ho fa com un vogador, avançant endavant, però remant d'esquena, mirant enrere cap al passat, cap a allò existent , per poder reinventar les seves claus".

Jorge
Oteiza

Padrocinadors Diari Ara Roca LAMP Editorial Gustavo Gili Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell
Logos Govern de les Illes Balears Generalitat de Catalunya Biennal d'Arquitectura de Venècia
Institut Ramon Llull