Enric Massip-Bosch

Què entens tu per “common ground”? (Què valores com irrenunciable en arquitectura?)

Al contrari del que suggereix la vostra pregunta, jo no faria l’equivalència entre ‘common ground’ i ‘irrenunciabilitat‘. En cert sentit penso que responen a actituds contràries, tot i que al capdavall puguin desembocar al mateix punt: trobar un ‘common ground’ comporta partir d’una ignorància mentre que definir una ‘irrenunciabilitat’ comporta partir d’una certesa. La diferència em sembla significativa perquè en definitiva estem parlant del to d’un diàleg. I el to (anglosaxó?) que a mi m’interessa és el de sorpresa o descoberta desenvolupats en una conversa, no l’actitud (ibèrica?) que parteix d’uns principis. Diguem que m’agradaria descobrir quin és el ‘common ground’, posant a prova, això sí, algunes conviccions -que no tenen per què ser irrenunciables.

Per tal d’endreçar aquestes conviccions (provisionals) puc pensar en tres nivells operatius de l’arquitectura: l’ús, la tècnica i el lloc. L’arquitectura ha de posar la persona al centre de la seva reflexió (lligar el jo amb el nosaltres). L’arquitectura ha de partir d’una necessitat i s’ha de construir assolint el màxim amb el mínim (pensar-se des del raonament tècnic que cerca l’economia). L’arquitectura s’afegeix a una ciutat o a una geografia, i els ha de fer millors (saber-se un punt o un estrat més en un procés temporal).

I, per descomptat, la metaconvicció que lliga tot plegat, que és que l’arquitectura és una integració de complexitats: només fent aquesta síntesi podem fer bé la nostra feina. I que aquesta síntesi arquitectònica és significativa quan és material i té forma i ens inspira.