TEd’A arquitectes

Què entens tu per “common ground”? (Què valores com irrenunciable en arquitectura?)

Per nosaltres, el pricipal common ground que, indiscutiblement, ens uneix com a generació és la TRADICIÓ.

Tot allò que pugui contribuir a la fràgil continuitat de la tradició val la pena.

Etimològicament la paraula “Tradició” deriva del llatí tradere que significa “dur més enllà”. Tal i com ens recorda Adorno tradere també deriva de “transmetre”: “el que s’entén és el nexe entre les generacions, el passar en herència d’un membre a un altre, ben entesa també la tradició artesanal.”

Al nostre entendre, nosaltres formam part d’una generació. Com a generació hem de ser capaços de “dur més enllà” la producció de coneixement. Com a generació no hauríem de rompre amb el passat, però tampoc ens hauríem de quedar anquilosats en un passat estantís i caduc de mimetismes pseudofolclòrics, epidèrmics i localistes. Hauríem d’heretar, actualitzar, perfeccionar i transmetre la nostra tradició. Hauríem de preferir l’evolució a la revolució.

Al nostre entendre, contra l’excepcionalitat individual de l’artista, hauríem de preferir la quotidianitat col·lectiva de l’artesà. Tal i com ens apunta Sennett: L’art sembla cridar l’atenció sobre el treball únic o, almenys, distintiu, mentre que l’artesania és una pràctica més anònima, col·lectiva i continuada. Aquesta és la que hauríem de preferir.

L’artesà no treballa amb la finalitat de provocar admiració. Tampoc l’arquitectura hauria de treballar amb aquesta finalitat. Les arquitectures realment admirables precisament són aquelles que han evitat l’admiració com a fi. Les arquitectures admirables són anònimes, quotidianes.

Així mateix, les arquitectures tradicionals tenen la capacitat d’envellir, la capacitat d’absorbir la pàtina afegida pel pas del temps, tenen arrugues i textures, són humanes i properes a qui l’habita. Les arquitectures tradicionals són llocs. Per contra, aquelles arquitectures de moda són instantànees, tenen la incapacitat d’envellir, es mostren sempre blanques, netes, impolutes, falsament joves, preciosistes, artificioses, i tan poc humanes. Aquestes altres arquitectures són objectes.

…

La tradició és, per definició, eterna. Hi ha arquitectures que aprofiten el bagatge que aporta la tradició. Arquitectures que observen, entenen i hereten el coneixement tradicional. Arquitectures que tradueixen, perfeccionen i actualitzen l’herència de la tradicó. Arquitectures que empelten, transmeten i continuen el coneixement secular del passat cap al futur. Arquitectures que miren cap enrera per avançar. Arquitectures que al formar part d’aquest procés evolutiu de la tradició esdevindran eternes.

…

Malgrat tot: és tan difícil !